Blog

La subtil renúncia al lideratge

  • 27 octubre, 2018
  • Blog

Detalles

«Un líder es un negociador d’esperances»(Napoleon)

Agost de 2005. Comença la meva aventura com a primer entrenador ACB a Manresa. Il.lusió, energia, esperança, repte, ganes infinites de fer-ho bé. 5 jugadors de la cantera a l’equip, dos “capitans de luxe” com Ferran Laviña i Albert Oliver. Un cos tècnic amb els amics Jaume Ponsarnau i Aleix Duran. Molta joventut, i molta qualitat i potencial. Fe infinita en l’equip.

Comencem molt bé (4-5 a la jornada 9). Durant aquestes primeres jornades, utilitzo a fons els meus valors, el meu estil de lideratge, basat en la creativitat, la valentia i la mentalitat guanyadora. Aconseguim un estil de joc valent, directe, i amb participació de tots, que ens porta grans resultats. A partir d’aqui perdem un parell de partits per un sol punt a casa contra Gran Canaria i Valencia, entrenats pels meus dos mestres Salva Maldonado i Ricard Casas. I comencem a encadenar derrotes fins a 8, moment en que em relleven del carrec.

Què passa en aquests 8 partits, a nivell de lideratge? Deixo de ser jo. Em torno , poc a poc, més conservador, seriós, preocupat, deixo de ser creatiu, de posar fragments de película, o tocs creatius o d’humor a les reunions prepartit… em converteixo en un entrenador “normal” amb la qual cosa perdo el meu avantatge competitiu: la meva autenticitat, els meus valors, la meva il.lusió. Inconscientment, deixo que la por, el control, el recel, el dubte s’apoderin de mi.

Començo compartint la meva experiència per si serveix. Estem en un moment de temporada on els resultats poden começar a tenir aquest efecte de desgast del lideratge. Potser serveix a algú això. A algun entrenador, i també a algun ajudant que pot veure això en el seu primer entrenador i el pot ajudar a adonar-se’n. Estar obert a canvis, a ajustos en els plantejaments i decisions també és lideratge. Però convé posar consciència si aquests canvis venen des de la por o des de la confiança i els propis valors i principis. Al capdavall, independentment del resultat, quan entrenem hem de sentir-nos en pau i equilibri amb qui som com a persones. Es la millor manera de ser feliços i pertant, projectar aquesta felicitat i esperança, i inspirar al nostre equip a seguir-nos i a creure. Si deixo de creure en mi, deixo de creure en ells, i pertant, ells deixen de creure en mi. Sempre que estem en un equip, podem aconseguir coses increïbles, sempre. Us animo a no caure en aquesta subtil renúncia.

«Els líders excel·lents surten del seu camí per potenciar el autoestima del seu personal. Si les persones creuen en si mateixes, és increïble el que poden aconseguir». (Sam Walton)

Etiquetas

Copyright 2014 / Xavi Garcia